El Salari Mínim Interprofessional, també conegut com l’SMI, es fixa per a l’any 2020 en 950 €. Aquest import està calculat a partir de jornades de 40 hores setmanals o el proporcional corresponent per a jornades parcials.
La pujada, respecte a l’any anterior, és d’un 5.5% i ha generat diversos dubtes en treballadors i empresaris. Quina proporció de la nòmina afecta, quins conceptes s’inclouen en l’SMI, com repercuteix en les empreses? Intentem resoldre aquestes i altres preguntes:
SALARI BASE I SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL
Dos conceptes que solen prestar-se a confusió, però tenen clares diferències en la pràctica:
Salari Base: és la quantia que cobra el treballador segons el conveni col·lectiu al qual pertany, i en general apareix amb la mateixa denominació.
Salari Mínim Interprofessional: es tracta de la quantia mínima que un treballador pot percebre, d’acord amb la jornada que realitzi. Aquest concepte inclou el salari base i altres conceptes o plusos absorbibles.
Quines quantitats s’inclouen en el càlcul del SMI?
Un dels principals dubtes és sobre quins són els conceptes extrasalarials que cal considerar en el càlcul del SMI. És a dir, aquells plusos que se sumen al salari base per a aconseguir els 950 €.
Són part del Salari Mínim Interprofessional les retribucions comunes a tot el personal, sense distinció de categoria ni factors personals. És freqüent visualitzar-los en la nòmina com a compte de conveni o plus per conveni, es tracta de conceptes absorbibles i l’empresari té la facultat d’utilitzar-los per a absorbir l’augment del salari base.
Queden exclosos els conceptes que s’associen a:
- Resultats de l’empresa
- Circumstàncies personals del treballador
- Derivats del treball realitzat.
Tampoc són part del SMI els complements extra salarials com a vestimenta o transport. Per exemple, l’antiguitat, el torn de treball o la productivitat no s’han d’utilitzar per al càlcul.
D’on venim
En els últims tres anys hem presenciat un gran creixement del SMI, el pic màxim del qual es va donar l’any 2019.
Per al 2020 s’esperava, des d’alguns sectors, una alça major d’aproximadament l’11%. No obstant això, considerant la situació econòmica del país s’ha negociat en un marc de prudència per a protegir a les pimes.
Des del Ministeri s’assegura la intenció d’aconseguir un mínim de 1200 euros. L’objectiu és realitzar aquest ajust de manera gradual, per a no perjudicar els empresaris i com a conseqüència al nivell d’ocupació.
Quins treballadors poden reclamar l’augment?
Aquesta mesura, que seria retroactiva a l’1 de gener del 2020, no és per a tots els treballadors espanyols. És per això que les empreses no sentiran un impacte en la totalitat de la seva nòmina.
L’augment és sobre l’SMI, per la qual cosa només aconsegueix les persones el salari de les quals sigui inferior a 13.300 euros anuals. S’estima el seu equivalent en els casos de jornades amb inferior càrrega horària a les 40 hores setmanals. Les empreses hauran de realitzar l’ajust automàtic per a tots els salaris per sota del nou mínim fixat.
Respecte a la resta de la nòmina, les mensualitats de la qual superen el Salari Mínim Interprofessional, també existeixen beneficis per als treballadors. Encara que no ho veuen reflectit en el seu sou, sí que hi ha conceptes que es calculen sobre la base d’aquesta xifra.
En definitiva, els principals avantatges per als treballadors són l’augment del salari protegit enfront d’embargaments i les aportacions a la Seguretat Social.
SECTOR EDUCATIU
Un aspecte molt important en relació a la pujada del Salari Mínim Interprofessional, és que només s’aplica a falta de conveni laboral. Un bon exemple d’això és el sector educatiu. La major part de les empreses els empleats de les quals tenen un determinat nivell tècnic, en la pràctica no es veuran afectades per aquesta pujada.
Impacte de la pujada del SMI en becaris o contractes de pràctica
En l’actualitat hi ha un gran percentatge de becaris i treballadors amb un contracte de pràctica o formació. Algunes empreses s’inclinen per aquest model per a disminuir els costos laborals totals per treballador.
Si s’analitza a nivell general, aquestes persones amb menor categoria podrien equiparar el seu salari a la resta del personal. Per tant, si bé els seus salaris estan determinats per conveni, els mateixos no poden ser inferiors al SMI. Una controvèrsia que ja s’havia iniciat amb els augments en el 2019.
Amb aquesta mesura, un ajudant de guarderia podria percebre una suma mensual equivalent a la d’un superior o un tècnic qualificat. Un pressupost que obliga les empreses i sindicats a revisar els seus convenis col·lectius i contractes.
Anàlisi a part mereixen els treballadors que apareixen com a autònoms o becaris, però posseeixen en realitat les mateixes obligacions que la resta. Parlem dels falsos autònoms i els falsos becaris. Aquests treballadors podrien exigir les mateixes condicions a les empreses i, en el cas de no obtenir resultats positius en la seva negociació, denunciar la situació. D’acord amb les normatives tots els convenis han de respectar el Salari Mínim Interprofessional.
QUÈ SUCCEEIX AMB L’IRPF?
L’article 96 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques obligava a realitzar les retencions en la renda dels treballadors a partir dels 12.643 euros. És important aclarir que la mateixa va ser modificada amb els Pressupostos Generals de 2018. A partir de llavors les retencions es realitzen a partir dels 14.000 euros.